TARRAGONA ALS SEGLES XIX i XX

El segle XIX s'inicia amb un conflicte bèl·lic de conseqüències devastadores per a la ciutat de Tarragona: la Guerra de la Independència o Guerra del Francès. Després del terrible setge a què va estar sotmesa la població es va produir l'assalt definitiu el dia 28 de juny de 1811. A partir d'aleshores van venir més de dos anys d'ocupació francesa que deixaren la ciutat en una situació de misèria i fam, agreujada, a la seva marxa, el 19 d'agost de 1813, per la voladura de punts estratègics de la ciutat.

La recuperació econòmica i demogràfica va ser lenta i, gràcies, en bona part, a l'ajut oficial que va eximir la ciutat del pagament de tributs entre 1816 i 1826. Es van reprendre les obres del port i altres que havien quedat aturades amb el conflicte. Aquest fet permetrà l'establiment de comerciants forans i la formació d'una petita burgesia comercial emprenedora que farà possible la modernització de Tarragona al llarg del segle XIX.

L'any 1786 es concedí a Tarragona el permís per comerciar lliurement amb Amèrica. L'activitat econòmica s'orientà cap al comerç del vi i l'aiguardent, aquest fet provocà l'expansió del conreu de la vinya en detriment d'altres productes. Amb l'aparició de la fil·loxera a França cap als anys 1870 el conreu es va estendre d'una manera exagerada, fins i tot es plantava vinya en llocs poc aptes per al conreu. L'avantatge de la proximitat del mercat exportador i la facilitat de transport feien que fos un conreu rendible i Tarragona se'n beneficià molt econòmicament. Sorgeix una classe social nova d'obrers i menestrals i la burgesia va aprofitar per invertir en diverses empreses.

Durant la segona meitat del XIX les altes i baixes del preu del vi condicionen l'economia i la demografia de la ciutat i també la seva expansió urbana. En períodes d'eufòria s'incrementa la població, es fomenten les indústries auxiliars relacionades amb l'exportació de vins, s'estableixen nombroses societats i entitats vinculades amb aquest comerç. A partir de mitjans de segle es produeix un creixement que possibilita millores urbanes. Tarragona deixarà de ser plaça forta el 1868 i, per tant, es permetrà la construcció d'edificis i habitatges fora muralla. Les muralles militarment ja no eren necessàries, les noves tecnologies de guerra havien demostrat que eren inútils i la pressió demogràfica feia imprescindible l'obertura. De fet, va ser a partir de 1854 quan d'una manera intermitent i irregular, a causa dels elevats costos econòmics que suposava, s'inicia l'enderroc de la muralla de Sant Joan, que permetrà la urbanització i la construcció de nous edificis a l'actual Rambla Nova i la projecció de nous carrers, com el de la Unió, que faran possible la connexió de la Part Alta amb la Marina. La Part Alta de la ciutat continuarà estàtica i com a residència de la noblesa i dels eclesiàstics i també, per sectors, dels pagesos i els artesans. La part baixa o Marina, de nova construcció, és més dinàmica i s'hi establirà la burgesia comercial amb els seus tallers i botigues.

Les obres del port i l'eixample de la ciutat fan possible la descoberta de nombroses restes de l'antiga Tàrraco que servirien com a fonament del primer Museu Arqueològic.

La presència del port ha estat determinant al llarg dels segles pel comerç de Tarragona. Així, les millores d'infraestructura del port durant aquest període van permetre la introducció de noves empreses i, per tant, la modernització de la ciutat.

Durant el primer terç del segle XX es produeixen canvis polítics i socials al país que influiran en la vida ciutadana, la Dictadura de Primo de Rivera, la proclamació de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Aquesta darrera va suposar un entrebanc important i un retrocés en el desenvolupament econòmic i social. La ciutat va ser repetidament bombardejada i a banda de les nombroses víctimes mortals, l'estructura urbanística va patir greus danys, que es van haver de refer durant els difícils anys de postguerra.

A partir de final dels anys cinquanta comencen a instal·lar-se indústries químiques a la ciutat i des de 1975 entra en funcionament la refineria d'Enpetrol. L'empenta del sector industrial també es deixarà notar en l'aspecte urbanístic i constructiu en general. A més, l'augment de població per l'increment de la immigració porta a la creació de nous barris perifèrics. Construïts a ponent sobre la carretera de València trobem Torreforta, Campclar, Bonavista, Icomar, Riuclar, La Floresta i la Granja. Al nord, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau.

Tarragona esdevindrà una ciutat industrial especialitzada en el camp petroleoquímic. La sortida i l'entrada dels productes elaborats per aquestes indústries es fa pel port de Tarragona, que passarà a ser considerat el segon port espanyol per tones anuals mogudes.



Tornar a l'inici