EL PONT DE LES FERRERES. L'AQÜEDUCTE DEL FRANCOLÍ.

Tàrraco va disposar en època romana de dos aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat. El primer la recollia del riu Gaià a l'alçada de Pont d'Armentera mentre el segon procedia del riu Francolí. Hi ha la possibilitat que hi hagués un tercer aqüeducte del qual no tenim gaires dades i, per tant, no sabem si es tractava d'una conducció autònoma o per contra era una bifurcació de l'aqüeducte del Francolí.

Aquestes conduccions hidràuliques tenien com a missió conduir l'aigua fins als dipòsits distribuïdors emplaçats a la ciutat (castella aquae). Per facilitar les tasques de conducció, el traçat dels aqüeductes aprofitava el pendent natural del terreny. Malgrat això, hi havia moments en què els accidents geogràfics eren insalvables de forma natural. En aquests casos es va optar per fer passar la conducció de l'aigua sobre una estructura d'una o més filades d'arcades. L'Aqüeducte de les Ferreres és un exemple d'aquest tipus. La seva construcció se situa en el segle I dC. La conducció recollia l'aigua a l'actual localitat de Puigdelfí i la conduïa fins a Tàrraco. El pont de les Ferreres es va construir per tal de salvar una vall natural. Consisteix en dues filades d'arcades superposades construïdes amb carreus (opus quadratum). La inferior està composta per 11 arcs de 6'30 m de llum i 5'70 m d'alçada. La superior en presenta 25 de similars dimensions. L'alçada màxima de la construcció és de 27 m i la seva longitud de 217 m. La construcció en arcades està coronada per una conducció per la quals circulava l'aigua i que originàriament degué anar coberta. El sòl de la construcció devia estar impermeabilitzat mitjançant un morter molt característic que evitava les fuites de líquid.

Emplaçament: S'hi pot accedir des de la N-240 en direcció a Valls i Lleida, la qual cal deixar a uns 4 km de Tarragona, poc després d'haver passat el viaducte de l'autopista, i seguint un camí a mà dreta que condueix pràcticament fins al monument. Des de l'autopista, els viatgers que van en direcció a València poden veure l'edifici des d'una àrea de descans lateral, ben senyalitzada.
Accés lliure i gratuït.



© 2002 Museu d'Història de Tarragona - Ajuntament de Tarragona